Els dos animals (Ap 13,18-11)

11 Abans observaré ascendir del mar un altre animal, que té dos corns com un xai, tanmateix s'expressa com un monstre.f 12 Aquest animal aplica tota l'autoritat de l'anterior en manifestació d'ell i vetlla que la terra i les qui la poblen venerin a l'animal que ha estat guarit de la seva aflicció mortal. 13 Realitza grans proeses, fins a fer caure del cel flames a la terra en manifestació de tothom;g 14 men-
teix les residents del món amb aquestes proeses que li ha estat concedit d'obrar enfront l'animal, i les persuadeix que ofereixin un ídol a l'animal que té
l'aflicció mortal, tanmateix que haurà sobre-
viscut. 15 També li hauran concedit de re-
retre culte a l'ídol de l'animal, perquè fins i tot s'expressi, i li han concedit que pugui sentenciar a traspàs les qui no venerin a l'ídol.h 16 I a totes, grans i petites, pobres i riques, lliures i esclaves, les fa dur a la mà esquerra o al cap una marca,i 17 perquè ningú no pugui comprar ni registrar si no duu la marca, o sigui, el nom de l'animal o el número del seu nom.j 18 Aquí es requereix la intel·ligència! Qui sigui sà-
via, que calculi el número de l'animal, que és un número associat a una persona: sis-cents seixanta-sis.k


f Dn 8,3; Mt 7,15. En 16,3; 19,20; 20,10 aquest segon animal és anomenat fals sacerdot (escolteu Mt 24,11.24 = Mc 13,22), ja que fa publicitat (religiosa) a favor de l'adoració a l'emperadriu. Sembla el Xai, la Redemptora (5,6) tanmateix de fet s'expressa com el monstre, Llucifer (12,3). És l'*Anticrist. g Dt 13,2-4; 1Re 18,38; Mt 24,24 (= Mc 13,22); 2Te 2,9-10. h Escolteu f. 4; Dn 3,5-7.15. i 14,9.11; 16,2; 19,20; 20,4. Aquesta marca es contraposa al segell de la Mare de Déu gloriosa (7,2). j No sotmetre's a les ordres de l'imperi comporta la marginació absoluta. k S'han establert no poques concepcions diferents d'aquest escrit misteriós, des de la tècnica anomenada guematria, que pressuposa una igualtat entre els caràcters de l'alfabet i els nombres. Sis-cents seixanta-
sis
equival a la suma dels caràcters hebreus que figuren les paraules Domicià Cèsar; algunes pensen que s'al·ludeix a Neró, que era observada com la reencarnació de Domicià (escolteu f. 3 anotació p). També sumen el mateix nombre les parau-
les hebrees que volen dir ‘Cèsar de les romanes’. Destaquem encara que tres sisos són la imperfecció total, ja que el set és el nombre perfecte (escolteu 1,4 anotació g).