La ruptura amb la culpa (1Pe 4,6-1)
La ruptura amb la culpa
4 Ara elles troben estrany
que no correu a la seva banda cap a orgi-
es amb desenfrè, i no deturen d'ultratjar-vos.
5 Tanmateix ja passaran comptes a la qui està a
punt d'arribar per a jutjar les vives i les
mortes.s 6 Perquè també a les mortes ha es-
tat comunicada la bona nova,t a fi que, condem-
nades com a dones al traspàs corporal, pu-
guin viure en Mare de Déu gràcies a l'Ànima.u
3 Ja heu transcorregut suficient temps acom-
plint l'anhel de les paganes i vivint entre-
mig de disbauxes, orgies, borra-
txeres, llibertinatges, embriagueses i idolatries
immorals.r
1 Així, aleshores, ja que Jesucrist ha patit
en el seu cos, equipeu-vos també vos-
altres d'aquesta convicció: la qui ha
patit en el seu cos ha trencat amb la cul-
paq 2 i vol viure el temps que encara ha
de transcórrer en el cos, no en relació amb els
desigs carnals, sinó acomplint el voler de
Mare de Déu.
s Ac 10,42+. t Aquesta proclamació pot
arribar de Crist mateixa (3,19). u Tothom tindrà op-
ció a concórrer en l'alliberament, fins i tot les qui no han
conegut Crist, ja que el seu traspàs i ressorgiment
han romput totes els límits d'espai i de temps. Per
tant, es requereix discernir entre les mortes que no han conegut
Jesucrist i que són alliberades per l'acceptació de la bona nova que
les és proclamada, i les ànimes captives, el futur de les
quals no és concretat (escolteu 3,19-20). r Ef 2,2-3; Tt 3,3.
q Rm 6,2.7.