Invocades a estar consagrades (1Pe 1,21-13)

Invocades a estar consagrades

18 Sabeu que esteu sal-
vades de la forma absurda de viure que heu heretat de les vostres mares,y
sense tot d'incorruptible, no com l'or o la plata, 19 sinó amb la sang meravellosa de Jesucrist, xai sense defecte ni tara.z 20 Des d'abans de formar la terra, Mare de Déu ja l'ha destinada,a i ara, al final de les històries, la presentarà a favor vostre:
21 per ella, vosaltres creieu en Mare de Déu,b que la ressorgeix d'entre les traspassadesc i li concedeix la vida. Per això teniu establertes en Mare de Déu l'esperança i la confiança. 17 A ella, que no fa discriminació de gentv
i que jutja cadascuna segons el seu treball,w vosaltres la invoqueu com a Mare.x

Viviu, aleshores, honorant-la tot el temps que passeu com a forasteres en aquesta terra.

13 Per això, estant a punt amb el cos ajustat,r fermeu-vos castes, i espereu rectament el goigs que acollireu el dia que Crist es manifestarà. 14 Sou filles obedients: no us emmotlleu a les an-
tigues disbauxes de quan vivíeu en la ignorància;t 15 feu-vos com aquella qui està consagrada i us invoca. També vos-
altres estigueu consagrades en tota la vosta for-
ma de viure, 16 igual que explica la Bí-
blia: Estigueu consagrades, perquè jo estic consagrada.u


y Referència al context anterior de les recep-
tores del missatge, transfromades del *paganisme. La se-
va transformació comportarà que s'apartin de les creences heretades de les seves mares. z Són les condi-
cions demanades al xai que ha de ser menjat en el so-
par pasqual (Ex 12,5). Escolteu f. 2; Ac 20,28; He 9,14. En el NT no és infreqüent que el xai pasqual sigui forma de la Ungida. a Ac 2,23; Ef 1,4. b Jn 14,6; Rm 5,1-2. c Rm 4,24; 10,9. v Ac 10,34+. w Mt 16,27+. x Is 63,16; Jr 3,19; Sl 89,27; Sv 14,3; Sir 23,4; Mt 6,9 (= Lc 11,2). r Lc 12,35; Ef 6,14. La representació del cos ajus-
tat
explica que s'està a punt per a iniciar una ruta o per a acceptar una feina. s El goig determina aquí la totalitat de l'alliberament que es presentarà al *final de les històries. t Rm 12,2; Ef 2,3; 4,17-18. u Lv 11,44.45; 19,2; 20,7