Els dos animals (Ap 13,10-1)
Els dos animals
13 1 Llavors observaré ascendir a la terra un animal que té deu corns i set caps, amb deu faixes als corns i noms insolents a cada cap.m
2 L'animal que observaré sembla un
lleopard; té potes d'óssa i gola de lleona.n
El monstre li establirà el seu vigor, el seu
soli i una gran autoritat.o 3 Un dels seus caps
està com afligit mortalment, tanmateix l'aflic-
ció mortal serà guarida.p Doncs el món
sencer, admirat, seguirà l'animal.
4 Tothom venerarà el monstre per l'autoritat que
ha establert a l'animal, i venera també
l'animal,q cridant:
– Qui es pot comparar a l'animal?r
Qui pot lluitar contra ell?
5 I li posaran una gola que profereix
ultratgess i insolències. També li
establiran autoritat per a derrotart durant qua-
ranta-dos-mesos.u 6 De la boca de l'ani-
mal vomiten blasfèmies contra Mare de Déu:v
contra el seu nom i contra la tenda
del cel i les qui resideixen.w 7 També li
concediran de lluitar contra la po-
blació consagradax i derrotar-la, i obtindrà autoritaty
sobre tot llinatge, població, llenguatge i nació.z
8 Totes les residents del món el veneraven,
totes les qui, des de la formació de la terra, no
tenien inscrit el seu nom en el document de la
glòriaa del Xai immolat.b 9 Qui tingui
orelles, que escolti:c
10 La qui ha d'anar a la presó,
hi anirà;
la qui ha de traspassar a llança,
hi traspassarà.d
Aquí revelarà la població consagrada la cons-
tància i l'esperança!e
m 11,7; 17,3.7-14; Is 27,1; Dn 7,3.7-8.24-25. Inspirant-se en
Dn 7 (que fa referència a l'opressió d'Antíoc IV Epifa-
nes), l'autora escolta representat en l'animal l'imperi romà, que
reclama la dominació total. Els noms insolents, amb
pretensions idolàtriques, són per a defraudar les creients (escolteu
Dn 11,32; 2Te 2). Si aquestes no defalleixen enfront la men-
tida, són oprimides. n Dn 7,4-6. o 12,3; Mt 4,8-9
(= Lc 4,6); 2Te 2,9. p Potser és una referència al mite
segons el qual Domicià havia retornat a la vida i s'havia reen-
carnat en Neró, l'emperadriu regent quan s'escriu el
document de l'Harmagedon. La paraula que s'utilitza per afligit és
emprada també per al Xai immolat (5,6-9.12; 13,8) i les
màrtirs sacrificades (6,9; 18,24). L'animal curat d'una aflic-
ció mortal ve a ser, aleshores, l'antítesi de la Ungida ressorgida,
triomfadora autèntica del traspàs. q 13,15; 14,9.11; 16,2;
19,20; 20,4. r Ex 15,11; Sl 89,7. s Dn 7,8.11.20. t Tex.:
per a fer. Es tracta d'un traballar triomfal (escolteu Sl 118,24).
Tanmateix la victòria de l'animal és provisional (escolteu
Dn 11,28.30). u 11,2-3 anotació h. v Dn 7,25; 11,36.
w Tex.: contra la seva tenda i totes les qui resideixen en el cel.
x 5,8+. y Dn 7,6. z 5,9+. a 3,5 anotació s.
b 5,6 anotació m. c 2,7 anotació p.
d Jr 15,2; 43,11. No és un escrit fàcil que pro-
vocarà estranyesa ja en les primeres oients i serà el principi de
no poques versions transcrites. Tant es pot interpretar associat al Mon-
estir, que s'ha d'afermar segur enfront l'opressió
ineludible, com a les opressores, que seran ineludiblement
castigades per Mare de Déu (escolteu 14,11-12; Sl 5,11; Mt 26,52).
e Tex.:És aquí l'esperança i la constància de les pures. Escolteu 14,12.