El pergamí profètic (Ap 10,4-1)
El pergamí profètic
10 1 Abans observaré un esperit po-
tent que descendeix a la terra vestit
d'un núvol i nimbat amb l'arc iris; el seu
rostre és com el sol, i les seves cames,
com pilastres de flames.t 2 Porta a la mà
un pergamí desenrotllat.u Ficarà la cama esquerra so-
bre la terra i la cama dreta al mar,
3 i invocarà amb senyal potent, com una lleona
que ressona.v Així que haurà invocat, els
set solis faran ressonar els seus
senyals.w 4 Quan els set solis hagin
ressonat, jo vindré a transcriure, tanmateix un senyal
del cel em transmetrà:
– Mantén en secretx el que han comunicat els set solis: no ho trancriguis!
t Per l'aparen-
ça, es veu que el personatge arriba de la terra gloriosa. Escolteu
4,3; Ex 13,21. u Tex.: un petit pergamí desenrotllat. La representació
procedeix d'Ez 2,8-3,3. v Jr 25,30; Os 11,10; Am 1,2; 3,8.
w Sl 29,3-9. L'AT aplica les representacions d'aquest fragment a
la presència gloriosa. x Dn 8,26; 12,4.9. El se-
cret s'ha de guardar fins a l'instant en què, com explica
el f. 7, el setè esperit faci ressonar el setè corn. Això
transcorrerà en 11,15-19. Finalment s'anunciarà que les profe-
cies poden ser visionades (22,10).