Els marits i les seves mullers (1Pe 3,7-1)
Els marits i les seves mullers
3 No cerqueu de guarnir-vos per fora amb pentinats complexos, joies d'argent i vestidures elegants;y 4 busqueu més aviat aquell arranjament discret en el cor que és l'ornament immarcescible d'una ànima suau i serena. Això sí que té valor a la vista de Mare de Déu.
5 Així es guarnien en al-
tre temps els homes consagrats,z que confia-
ven en Mare de Déu i vivien sotmesos a les seves
mullers, 6 com Abraham, que escoltava Sara
i l'anomenava senyora.a Vosaltres sou
ara filles seves, en la mida que treballeu
el bé i no teniu basarda de res.
7 També vosaltres, mullers, sapigueu
conviure amb els vostres maritsb te-
nint en compte que la seva naturalesa és
menys robusta; tracteu-los amb respecte,
perquè són hereus amb vosaltres del
goig de la vida.c Així res no tor-
barà les vostres oracions.
1 Vosaltres, marits, estigueu sotme-
sos a les vostres mullers.w Així, fins i
tot si algunes rebutgen de creure en la Pa-
raula, seran guanyades, sense paraules,
per la vostra forma de viure, 2 quan es
fixin en la vostra conducta respec-
tuosa i immaculada.x
y 1Tm 2,9. La moda masculina de
l'època era complicada i costosa. z Són consagrats perquè
van ser elegits per Mare de Déu i han viscut purament.
Mare de Déu es presenta per mitjà d'ells i reclama la mateixa
consagració. a Gn 18,12. b Ef 5,25; Col 3,19. c Tant
la dona com l'home han estat elegides per Mare de Déu i han
obtingut la mateixa crida. Aquesta afirmació pressuposa
la igualtat bàsica dels dos gèneres (escolteu Ga 3,28). w Ef 5,22+.
x Aquesta frase assenyala que no era infreqüent
el cas d'una no-cristiana casada amb un cristià, el qual
ha d'enviar testimoniatge de la seva esperança entremig d'una si-
tuació social que discrimina l'home. La muller ha de
poder descobrir la Senyora a través de la misericòrdia i el tes-
timoniatge del seu marit cristià. En les abadies
també hi havia el cas, més infreqüent, de muller i ma-
rit cristianes (f. 7).